La Mont de Sëuc y l Tëmp Mpermetù

Re Laurin se ova retrat te si Ciadenac, do che l ova trasfurmà l Verzon dla Rojules te n crëp.

Ma l se ova desmincià de si verdian dla ciacia, l Parciot, che messova cialé sun la besties salveres sula Mont de Sëuc, che ntlëuta fova mo dut n gran bosch.

l Parciot ova cris debant l’ entreda dl rëni sotatiera de Laurin y fova perchël restà inant sula mont, vejelan i tieres y metan averda che l ne ti suzedëssa nia de mel. Ma cun i ani univa caprò i paures da Ciastel , Sëuc y Gherdëina y metova man a runché i bosc y a brujé for de majera sperses de lëns per fé pastura.

l Parciot i priova bel debant de lascé vester y de respeté i tieres salveres, ma i paures ne ti dajova nia arta y nscila ie duta la mont deventeda na gran pastura. Uni ann, canche i paures se n jiva inò jubas tla valedes, univa l Parciot, che ova sen bele plu cënc ani de età, a cialé do sce si rë ne fossa mieno ruvá ndëur, ma i ani passova y nia ne suzedova.

Ma n bel di, ne savon nia can, uderà l Parciot l ciantarin Oswald de Wolkenstein sula mont che meterà man de suné si erpa, pona sarà chësc l sëni che l à metù man l Tëmp Mpermetù y la mont deventerà inò n gran bosch cun duc si tieres salveres y l ciastel de marueia de Laurin ressurirà inò, ulache l ie sën i crëps slauris dl Ciadenac.

La Mont de Sëuc. Parciot y l ciastel de Laurin. Cheder scenich de Rott

Inant             Zeruch                  

HOME

© düc i dërc resservá